A qui no li
agrada ficar-se amb l’altre gent? A qui no li agrada criticar a la massa?
Riure’ns dels altres. Fer una mica el fill de puta. Riure’ns de: Justin Bieber, la gent d’Apple, els federalistes, els gordus, els del PP, les cupcakes, els bloggers, el MWC... o simplement d’ho que ho peta en aquell moment. A vegades amb molta raó.
Ens agrada fer el
cabrón desde una teòrica alçada coberta per la presó on mantenim els nostres
plaers culpables a ratlla, mentres fem voleiar la nostra excel·lència cultural a
Twitter (o en el meu cas: en el meu més que mediocre blog).
Nosaltres més o
menys ens ho podem permetre, però hi ha alguns fills de puta que es riuen de
Bieber i estan escoltat a Juan Magan. Quins són els principis i la moral d’aquesta
gent per ficar-se amb el marieta d’en Bieber? Com es permeten criticar?
Tots volem
criticar , sentir-nos més i millor que altres persones: els papanates. Però en
aquest cas pseudo-quillo, clar, no té gaire sentit.
Després estan els
twittaires: gent que està en una línia fina. Aquesta línia fina està entre
enfotre’s del populacho i del cultureta. Consumir la suficient cultura per no
estar entre els dos col·lectius, per
tocar els collons a varies bandes, per a repartir joc.
*No hi ha res
millor que estar empapanat o apassionat, encara que semblis un puto imbècil,
perquè ho estàs flipant molt hardcore i t’agrada. Disfruta.
